En ocasions, a causa de diferents situacions de desemparament, hi ha infants o adolescents que no poden viure amb les seves famílies, en base al seu interès superior. En aquests casos, l'Estat està obligat a brindar-los la protecció necessària i oferir-los una modalitat alternativa de cura. A Espanya, la competència en matèria de protecció a les persones menors d'edat recau en les Comunitats i Ciutats Autònomes, en les entitats públiques amb competències en matèria de protecció a la infància, qui, al mateix temps, disposen de normativa reguladora pròpia per a aquest tipus de situacions.
A nivell estatal, en la reforma que es va dur a terme en la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, ambdues de modificació del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, que introdueix com a principi rector l'empara de les persones menors d'edat contra totes les formes de violència, l'acolliment residencial ha estat amplament revisat. Es desenvolupen aspectes que afecten tant a les Entitats Públiques, en l'exercici de les seves funcions en l'adopció i seguiment de les mesures de protecció dels nens, nenes i adolescents acollits residencialment, com en el desenvolupament de la guarda en els dispositius residencials habilitats per a tal fi. Així mateix, van suposar la modificació del Codi Civil per incloure l'article 172 ter que estableix l'acolliment familiar com a preferent i, únicament, “no sent aquest possible o convenient per a l'interès del menor” cabria l'acolliment residencial.
La Disposició Addicional 3a de l'esmentada Llei 26/2015, estableix que el Govern promourà amb les Comunitats Autònomes l'establiment de criteris comuns i mínims estàndards de cobertura, qualitat i accessibilitat en l'aplicació d'aquesta llei en tot el territori i, en tot cas, en el relatiu a “Estàndards de qualitat i accessibilitat, instal·lacions i dotació de cada tipus de servei dels centres d'acolliment residencial. Mesures a adoptar perquè la seva organització i funcionament tendeixin a seguir patrons d'organització familiar. Incorporació de models d'excel·lència en la gestió.”
Amb l'objectiu de desenvolupar una proposta de criteris comuns sobre estàndards de qualitat i accessibilitat en l'acolliment residencial, es va desenvolupar, a través d'una metodologia de treball col·laborativa i participativa entre l'estat i les Comunitats i Ciutats Autònomes, el document que es va aprovar en la reunió de la Comissió Delegada de Serveis Socials de 2 d'octubre de 2019, “Criteris de cobertura, qualitat i accessibilitat en acolliment residencial”.
Aquest marc normatiu es va completar el 2021 amb l'aprovació de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència.
Posteriorment, el Pla d'acció contra l'explotació sexual d'infants i adolescents del sistema de protecció a la infància, aprovat el 5 de maig de 2022, recollia, entre altres qüestions, el compromís compartit per totes les institucions per tal que, abans del 2026, cap nen o nena menor de 6 anys en situació de guarda o tutela per les Entitats Públiques de Protecció a la Infància visqui en un recurs residencial i que, abans del 2031, cap nen o nena menor de 10 anys visqui en un centre residencial.
Així mateix, cal destacar que el Pla d'Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea (2022-2030), aprovat pel Consell de Ministres el 5 de juliol de 2022, estableix l'objectiu de “Desinstitucionalització amb la meta que el 2030 no hi hagi cap nen o nena menor de 10 anys del sistema de protecció que visqui en un recurs residencial i que no hi hagi centres de més de 30 places (excepte en primera acollida).
L'Estratègia estatal per a un nou model de cures en la comunitat-Un procés de desinstitucionalització (2024-2030), depenent del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, obliga també a promoure alternatives a l'acolliment residencial i que aquest es doni en unes condicions més garantistes per als drets de les persones que viuen en aquest tipus de models. D'aquesta iniciativa se n'extreu la necessitat d'una atenció més propera i personalitzada, que prima el contacte i la participació de la persona en situació d'acolliment en la comunitat en la qual es troba.
El II Estudi dels Centres d'acolliment residencial en l'àmbit de la protecció a la Infància a Espanya, realitzat per l'entitat Nuevo Futuro en 2025, té com a finalitat actualitzar el coneixement de la situació dels centres d'acolliment residencial d'infants i adolescents en l'àmbit de la protecció i la seva normativa en el conjunt del nostre país. Avalua, alhora, el grau de compliment de les noves polítiques i estratègies implantades, aprofundint en un model més homogeni i protector d'acolliment residencial, en consens i compromís amb totes les CC.AA. posant el focus en els centres de petit tamany i integrats en la comunitat, que és el que marquen les directrius nacionals i internacionals. Per a una visió comparativa, es pot consultar el primer estudi de 2022.
Actualment, els estàndards esmentats estan sent revisats en aquests moments a través del Projecte de Reial decret de Determinació d'estàndards en el sistema d'acolliment residencial d'infants i adolescents, que va ser sotmès a consulta pública entre el 13 i el 27 de novembre del 2024.
Traduït automàticament amb OpenAI des de Castellà