En ocasions, per diverses situacions de desprotecció, hi ha xiquets, xiquetes o adolescents que no poden viure amb les seues famílies, basant-se en el seu interés superior. En estos casos, l'Estat està obligat a brindar-los la protecció necessària i oferir-los una modalitat alternativa de cura. A Espanya, la competència en matèria de protecció a les persones menors d'edat recau en les Comunitats i Ciutats Autònomes, en les entitats públiques amb competències en matèria de protecció a la infància, que, al seu torn, disposen de normativa reguladora pròpia per a este tipus de situacions.
A nivell estatal, en la reforma que es va dur a terme en la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de Juliol, ambdues de modificació del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, que introdueix com a principi rector l'emparament de les persones menors d'edat contra totes les formes de violència, l'acolliment residencial ha sigut àmpliament revisat. Es desenvolupen aspectes que afecten tant a les Entitats Públiques, en l'exercici de les seues funcions en l'adopció i seguiment de les mesures de protecció dels xiquets, xiquetes i adolescents acollits residencialment, com en el desenvolupament de la guarda en els dispositius residencials habilitats per a tal fi. Igualment, van suposar la modificació del Codi Civil per a incloure l'article 172 ter que establix l'acolliment familiar com a preferent i, únicament, “no sent este possible o convenient per a l'interés del menor” cabria l'acolliment residencial.
La Disposició Addicional 3a de la mencionada Llei 26/2015, establix que el Govern promourà amb les Comunitats Autònomes l'establiment de criteris comuns i mínims estàndards de cobertura, qualitat i accessibilitat en l'aplicació d'esta llei en tot el territori i, en tot cas, en el relatiu a “Estàndards de qualitat i accessibilitat, instal·lacions i dotació de cada tipus de servici dels centres d'acolliment residencial. Mesures a adoptar perquè la seua organització i funcionament tinga a seguir patrons d'organització familiar. Incorporació de models d'excel·lència en la gestió.”
Amb l'objectiu de desenvolupar una proposta de criteris comuns sobre estàndards de qualitat i accessibilitat en l'acolliment residencial, es va desenvolupar, a través d'una metodologia de treball col·laborativa i participativa entre l'estat i les Comunitats i Ciutats Autònomes, el document que es va aprovar en la reunió de la Comissió Delegada de Servicis Socials de 2 d'octubre de 2019, “Criteris de cobertura, qualitat i accessibilitat en acolliment residencial”.
Este marc normatiu es va completar en 2021 amb l'aprovació de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència.
Posteriorment, el Pla d'acció contra l'explotació sexual de xiquets, xiquetes i adolescents del sistema de protecció a la infància, aprovat el 5 de maig de 2022, arreplegava, entre altres qüestions, el compromís compartit per totes les institucions perquè, abans de 2026, cap xiquet o xiqueta menor de 6 anys en situació de guarda o tutela per les Entitats Públiques de Protecció a la Infància visca en un recurs residencial i que, abans de 2031, cap xiquet o xiqueta menor de 10 anys visca en un centre residencial.
Així mateix, cal destacar que el Pla d'Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea (2022-2030), aprovat pel Consell de Ministres el 5 de juliol de 2022, establix l'objectiu de “Desinstitucionalització amb la meta que en 2030 no hi haja cap xiquet o xiqueta menor de 10 anys del sistema de protecció que visca en un recurs residencial i que no hi haja centres de més de 30 places (excepte en primera acollida).
L'Estratègia estatal per a un nou model de cures en la comunitat-Un procés de desinstitucionalització (2024-2030), dependent del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, obliga també a promoure alternatives a l'acolliment residencial i que este es done en unes condicions més garantistes per als drets de les persones que viuen en este tipus de models. D'esta iniciativa s'extrau la necessitat d'una atenció més pròxima i personalitzada, que prima el contacte i la participació de la persona en situació d'acolliment en la comunitat en què es troba.
L'II Estudi dels Centres d'acolliment residencial en l'àmbit de la protecció a la Infància a Espanya, realitzat per l'entitat Nou Futur el 2025, té com a finalitat actualitzar el coneixement de la situació dels centres d'acolliment residencial de xiquets, xiquetes i adolescents en l'àmbit de la protecció i la seua normativa en el conjunt del nostre país. Avalua, al seu torn, el grau de compliment de les noves polítiques i estratègies implantades, aprofundint en un model més homogeni i protector d'acolliment residencial, en consens i compromís amb totes les CC.AA. posant el focus en els centres de xicotet tamany i integrats en la comunitat, que és el que marquen les directrius nacionals i internacionals. Per a una visió comparativa, es pot consultar el primer estudi de 2022.
Actualment, els estàndards mencionats estan sent revisats en estos moments a través del Projecte de Reial decret de Determinació d'estàndards en el sistema d'acolliment residencial de xiquets, xiquetes i adolescents, que va ser sotmés a consulta pública en entre el 13 i el 27 de novembre de 2024.
Traduït automàticament amb OpenAI des de Castellà